Estic totalment d'acord amb Shakespeare en una cosa: el món és un gran teatre en què la gent realitza un paper o altre depenent de les circumstàncies. Però les etapes de les què parla no són gens compatibles amb el món on vivim actualment.
Els nostres papers no s'esperen al nostre aniversari per canviar radicalment; sinó que les nostres experiències són qui realment fa canviar la nostra forma d'actuar (no pas de ser, tots som o bé no som, com va dir Parmènides).
El que jo volia dir amb tot això és que des d'un principi no podem esperar res d'una edat, ni d'una data; aquest món ja no funciona així. Si volem alguna cosa no podem quedar-nos esperant que ens vinguin a buscar; haurem d'invertir tota la nostra voluntat en fer que els nostresw desitjos es facin realitat.
Aquest escrit no té gaire significat, però... l'esperança és una virtut que s'hauria de treballar dia rere dia.
Un gran somriure a tothom
1 comentari:
ep Marc! Gràcies pel comentari :$
Les ciències m'encanten però les lletres m'apassionen, això sí, com a hobby =P.
Ara t'enllaço que no recordava la direcció del teu blog!
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada