Filosofia + Amor = Estupidesa?

Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,

la seda dels seus rulls com el pecat més dolç

-i l'espatlla ben nua

aaaaaaaaaaaaaaaaaaben blanca
l'ombra corba

aaaaaaaaaaaaaaincitant

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaade l'esguard:

encara un altre bes

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaun altre

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaun altre

-quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!

Quan Joan Salvat-Papasseit va escriure aquest poema va pensar en una sensació; una olor, una mirada; el tacte d'uns llavis... Sembla doncs, que contra les propostes de qualsevol racionalista, la informació sensible és la que ens fa sentir vius, persones -i al mateix temps animals- que s'aferren a viure d'una forma intensa i apassionada.

Ja he rebut comentaris dient que les meves entrades tenien de tot menys filosofia; però jo entenc per filosofia qualsevol cosa que m'impulsa a anar més enllà del que les convencions marquen, de fer que la mosca sigui capaç de sortir del pot atrapamosques, tal i com van dir.

Així doncs, volia aprofitar per dir que, tot i que el meu pensament mai hagi estat orientat a l'origen del coneixement o els mètodes de la ciència, crec que ja poca gent pot arribar a dir on comença la filosofia i on acaba la literatura i a l'inrevés.

Avui; per acabar, no puc dir més que:

Estimo, doncs, existeixo