Benvinguts... a mi!

Aquest és el bloc d'en Marc, un noi estrany, que potser pensa massa... i que es desfoga escrivint... coses més o menys interessants... depèn del dia...

Endavant, no us talleu, les paraules s'ho enduen tot

dilluns, 28 de juliol de 2008

Just... smile

Smile, though your heart is aching;
smile, even though it's breaking.
When there are clouds in the sky you'll get by
if you smile through your fears and sorrows;
smile, and maybe tomorrow
you'll see the sun come shining through...
for you.


Light up your face with gladness,
hide every trace of sadness;
although a tear may be ever so near.
That's the time you must keep on trying;
smile; what's the use of crying?
You'll see that life is still worthwile
if you just...
smile.



Després d'eons i eons em decideixo a actualizar perquè... últimament no tenia els dies...
No tinc ganes més que de péixer i veure pel·lis lacrimògenes... En fi... res que no pugui curar una bona dosi d'estrès o un stage amb la gent que més m'estimo en aquest món.

Avui he vist My girl 2, i tot i que no és una pel·li bona, el moment en què la Vada veu la pel·lícula en què la seva mare es posa a cantar aquesta cançó em posa la pell de pollastre. Tot i que realment aquesta cançó sortí d'un dels somnis de Charles Chaplin (composava cançons que cantava inconscientment mentre dormia) gairebé cadascuna de les moltes verions que se n'han fet porten un petit missatge diferent (cal esmentar dues excepcions: l'assasinat d'OT (amb els persons de la "marea blava"), i el sacrilegi del Holly Cole Trio), però mantenint l'ànima de la cançó: mantenir un somriure no com a ressignació, sinó com a símbol de lluita, com a imatge d'un futur que jo mateix hauré de crear.


Demano disculpes a tothom que no entengui res del que estic escrivint ara mateix, però sento la necessitat d'escriure-ho i demanar a tothom que somrigui Perquè la llum no fuig de nosaltres, sinó que nosaltres mateixos l'ocultem.

No! No sóc feliç! Però pemsp tenir un somriure preparat per a quan ho sigui.




Just... Smile