Sento música, un gos potser... Els colors em fan mal als ulls, necessito tancar-los, respirar el fum que inunda l’aire entorn meu, aconseguir articular alguna cosa coherent i, simplement deixar-ho estar. Encara necessito arribar a algun lloc que no s’ensorri quan jo hi posi els peus...
Em noto inestable però estàtic al mateix temps, com un arbre que espera l’últim llamp per caure derrotat enmig de flames. Aquest llamp no arriba, ni suposo que arribarà en breu. Tot el que queda és temps; temps per esperar el llamp mentre potser unes falses flors i fruites creixen, o uns ocells massa confiats hi fan niu... Tot fins que el soroll, el foc i el fum del principi tornin per tal d’acabar la feina.
La douleur est un mal qui irrite la hâte choix
Thomas Corneille
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada