Ja fa força temps que tothom parla de les virtuts de la diversitat en qualsevol dels seus àmbits -animals, ecosistemes i fins i tot persones-. El que vull dir és que estem bastant acostumats a no jutjar amb tòpic estúpids o primeres impressions. El problema és que la diversitat de què parla la gent no va més enllà del color de la pell i els costums a l'hora de menjar.
Gràcies a l'obra de moltíssima gent nosaltres tenim plena llibertat en els nostres pensaments i en la forma d'expressar-los (sempre i quan l'exercici d'aquestes llibertats no limiti les llibertats alienes, com deia Stuart Mill). El problema és que deu haver gent que troba inútil relativitzar idees i preferiex aplicar prejudicis, el major dels mals que pateix l'interior de tots i cadascun de nosaltres.
Hi ha gent que no pot entendre que la vida va més allà del sexe, n'hi ha d'altra que per por a la debilitat prefereix defensar-se amb una armadura ben mesquina, no poden faltar els que no comprenen per quin motiu existim la gent que preferim allunyar les il·lusions de nosaltres; i, finalment hem de comptar els nostres estimats amants del que ells creuen "normalitat", i que posaran cos i ànima per fer-nos sentir ridículs sent nosaltres mateixos.
Avui sincerament, no tinc cap més missatge que desitjar que us estimeu com ningú ud estimi mai i que no permeteu que a la vostra vida hi hagi cap més jutge que vosaltres mateixos. Recordeu, per viure feliços heu d'estar contents amb qui sou, i això no s'aconsegueix canviant, sinó coneixent-se.
Una abraçada a tothom i un gran somriure.
